Gentil i Flordeneu
- 1. El Centenar de la Ploma
- 2. Corpus de Sang
- 3. Gentil i Flordeneu
- 4. Mare Nostrum
- Descarregar totes les Lletres
Gentil nota la pell delmada i freda sota la cota,
camina pel Canigó, sota els seus peus la neu s’enfonsa
avança com un soldat, amb el pas lent però inexorable
les fades l’abrigaran, amb el mantell serà invencible.
Catorze foren els vents que donaren nom al palau de gel,
la reina es diu Flordeneu, la dama d'ulls brillants com estels
Gentil cau fet presoner, contemplant la reina ha oblidat els seus
traïdor se’t recordarà, qui defensa ara el teu castell?
Recorda el teu passat! Torna a lluitar!
Dama, deixeu-me lliure
he de tornar a la plana
dos-cents arquers m’esperen
per defensar la Pàtria
El seny i el cor t'han robat uns cabells d’or i una pell blanca
i tu que fores tan fort ara ets feble i tot vigor et manca
i quan arriba Guifré, trist i derrotat per la teva ofensa
en veure't tot encisat, amb la seva espasa a la fi et colpeja
El deure de cavaller vas abandonar sense cap excusa
deixant la teva nació en mans de l'enemic sense més defensa
és just que com un traïdor hagis de morir sense honor ni glòria
Gentil cau ferit de mort i en el Canigó, Flordeneu el plora
Recorda el teu passat! Torna a lluitar!
Dama, deixeu-me lliure
he de tornar a la plana
dos-cents arquers m’esperen
per defensar la Pàtria
Recorda el teu passat! Torna a lluitar!
